Qui hauria pensat que poguérem trobar una relació tan evident i clara entre el cinema i els ideals de Plató? La pel·lícula de Narnia: El lleó, la bruixa i l’armari, creada per C.S. Lewis, reflexa quasi a la perfecció una de les principals aportacions de Plató a la filosofia, és a dir, el mite de la caverna. Aquesta relació és tan clara perquè podem trobar l’existència de dos grans móns diferents. Per una part el món sensible on es comprendria el lloc on habiten els protagonistes i per altra, Narnia, on habiten éssers fantàstics i mitològics, és a dir, representaria el món intel·ligible. No és exactament com el va descriure Plató, ja que, en lloc d'accedir al món de les Idees mitjançant l'ús de la raó, el que fan els personatges és utilitzar la imaginació per a crear el seu propi món ideal i així, poder allunyar-se de la difícil situació que vivien en aquell moment on les guerres feien un món tan complicat.
En primer lloc, podem afirmar que els xiquets (Peter, Susan, Lucy i Edmund) representen els presoners que al mite de la caverna estaven lligats a un mur i només podien veure les ombres de la realitat, és a dir, es basaven en la imaginació. Per diverses circumstàncies, aquests nens acaben vivint en la mansió d’un professor, sense poder sortir, el qual els oculta l’existència de l’armari que els transporta al món de Narnia.
En un moment de la pel·lícula, quan els xiquets juguen a l’amagatall, la més menuda troba l’armari i mitjançant aquest descobreix Narnia. Aquesta podem denominar-la com la presonera que ix de la caverna i troba un món totalment diferent al que ella havia estat acostumada a vore. La nena, asombrada, torna al món sensible per a contar als seus germans tot allò que havia descobert, però aquests no la creuen. Els germans traten de persuadir-la, i li diuen que tot és fruit de la seua imaginació, per tant, es neguen a creure en la veritat i eixir de la seua ignorància. Aquest fet prova que, com deia Plató, ningú ix de la seua ignorància fàcilment i el camí fins adaptar-se a la veritat és molt costós.
Una vegada els germans accedixen a entrar al món de Narnia, és a dir, al de la realitat, es troben amb una gran diversitat de coses desconegudes per a ells, com animals capaços de parlar i tindre coneixements. Açò, que provoca la sorpresa dels germans, podríem relacionar-ho amb la dificultat dels presoners per accedir al coneixement de la veritat.
Finalment, s’acostumen al món intel·ligible i després d’acoseguir una victòria a la misió encomanada pels narnians, assolixen la felicitat màxima al ser reconeguts per Aslan. Com el mite reflexa, la felicitat màxima solament es pot aconseguir assolint la Idea del Bé.
Per tant, també podem observar que a Narnia el temps no passa, ja que quan els nens tornen al món visible tot segueix exactament igual que abans de sortir, és a dir, el temps no havia passat. Al mite de la caverna Plató defineix el món de les Idees com un lloc on el temps no existeix i la Idea del Bé predomina sobre totes les altres, la qual la podem identificar amb el personatge d’Aslan, un lleó que sempre busca el bé per a tots i governa sobre qualsevol altra cosa.
Montse Puchades i Andrea Ortiz-Villajos
