miércoles, 4 de abril de 2012

DESCARTES Y LA RELIGIÓN

Descartes estuvo vinculado a la religión católica desde pequeño porque fue educado en el modelo de saber escolástico, el cual habia caído en una profunda crisis, pues la gente cuestionaba la veracidad de dichos conocimientos.

Por esta razón idea un nuevo método con el fin de separar el conocimiento de la teología, basado en la duda metódica, la cual cuestionaba todo cuando se conocía. Esto lo lleva a Descartes a dudar de la propia existencia de Dios en su hipótesis del Genio Maligno, una teoría extremadamente radical  e improblable y generadora de duda, ya que no podía ser considerada como imposible, por ello la Iglesia Católica lo consideró como hereje y fue perseguido por la Insquisición.


Posteriormente, se ve en la necesidad de demostrar la existencia de Dios para poder llegar al conocimiento verdadero, ya que sin la existencia de este se encontraría en una situación en la que no podría estar seguro de nada.

En definitiva, Descartes siempre mantiene una actitud moderada en materias religiosas sin considerar la teologóa como una ciencia, sino que la ciencia es un saber autónomo con respecto a la fe.

Carlos Sanmartín
Alejandro Rahona

Harvey vs Descartes: circulació sanguínia

Durant el segle XVII, a l'àmbit de la fisiologia s'intentava mantindre les antigues idees basades en els models aristotèlics. Concretament, va ser Galè el que va formular la teoria de que la sang seguia un recorregut d'anada i tornada dintre del sistema venós, enlloc de tindre un moviment circulatori.

Aquesta teoria va seguir viva fins el 1628, quan el metge anglés William Harvey va publicar la seua teoria, mitjançant les seues observacions al fer experiments, la qual està reflexada en l'obra "Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus". Amb aquesta aportació extraodinària, Harvey per fi va encaminar correctament la ciència i la medicina. En ella s'explica la inexistència d'aire als vasos sanguinis, contraargumentant allò que deia la hipòtesi galènica. Aquest científic anglés afirma que la sang és expulsada dels ventricles durant la sístole i que posteriorment aquesta retorna a les artícules durant la diàstole. Així que Harvey va descobrir la circulació sanguínia tot i que encara quedaren algunes petites pinzellades que serien incorporades posteriorment com la connexió entre sistema arterial i venós mitjançant els capil·lars. A més d'aquests nous descobriments, altra cosa que cal destacar d'aquest metge anglés és la metodologia que emprava i que, enlloc de seguir els procediments antics, realitzava un anàlisi directe de la realitat. Aquest fet va servir per incorporar la fisiologia a la ciència d'aquella època.

Tot i que aquesta nova teoria va suposar un gran descobriment, també va causar grans discrepàncies per part d'alguns. Pel que fa a Descartes, es va posicionar a favor de la idea del fluxe rotatori, és a dir, la sang segueix un moviment circular. Aquesta afirmació recolçava la seua teoria en la qual es considerava al ser humà com una màquina, ja que era una teoria mecanicista. Però, per altra banda, aquest filòsof francés, s'oposava a la tesi de la contracció autònoma del cor, perquè segons el seu punt de vista, els humans funcionen pel calor generat des del cor, el qual calenta la sang fins que s'evapora i arriba als pulmons on es condensa. A més,els ventricles s'activen amb l'arribada de xicotetes dosis de sang.
Segons Descartes, si les afirmacions de Harvey foren totalment certes la seua filosofia quedaria descartada.
Així doncs, aquestes disputes donaren lloc a un desenvolupament de la ciència, ja que ambdós pensadors van ser els fundadors de la fisiologia moderna. Així com en aquest cas, per a aconseguir avanços en la ciència sempre són necessàries més d'una aportació per tal de perfeccionar la primera hipòtesi que s'anuncia.

Montse Puchades
Andrea Ortiz-Villajos

domingo, 1 de abril de 2012

DESCARTES I L'EXISTÈNCIA DE DÉU

De manera voluntària Maria Clèrigues, Ferran Alapont i Montse Puchades hem realitzat aquesta presentació sobre la demostració de l'existència de Déu i algunes altres coses que se'n deriven o que propiciaren a René Descartes a haver de demostrar-la. Aquest va ser el suport utilitzat a classe per a fer l'exposició una mica més visual.